Comiats

El semestre s'acaba, i amb ell s'en va un munt de gent que espero tornar a veure algun dia. Així per la mà, Kristie Ord, la meva germana australiana que tantissim estimo, s'en va a anar de les primeres. La van seguir Joe Blank, un americà increïble i afable com n'hi han pocs i Tayler Schulz, un altre americà de Winsconsin que em va fer un regal tal que si em dones un dels seus ronyons; ja us ho explicaré.

I ara farà una setmana s'en va anar Michael Erhard, el que per mi ha sigut una de les millors persones no hispano parlants que he conegut. Ha sigut un dels millors amics que he fet aquí, i se que es una persona que donaria la cara pels seus si fos necessari. El trobo molt a faltar, a ell i a tot els que ja no estan; però que hi farem, ara en queda tornar a començar de 0 en la gent que arribe el pròxim semestre. Noves aventures i cares per estrenar! I em queda Xavi!

Misha i un señor de Cuenca demostran que no estan del tot acabats

Ja deixant de banda este obituari que m'he muntat aquí, el resum d'aquests dies es pot sintetitzar en: Reunió, festa, comiat i volta a començar. Es el que te això, que tot es una excusa per a asaltar l'Aldi en busca de cervesa barata. La part positiva de tot això és que el Ground Floor torna a ser el que era. Si Honigkamp tingues cor, els batecs sortirien d'aquí (la sang la portaríem natros en forma de cervesa, però esta ja es una altra historia)

A destacar el soparillo made in Catalonia que vam preparar Mr. Xavi i jo per a Fàtima, Maria, Marta i Carmen (que son les últimes en anar-se'n), i que va ser digne de Olleta de Verdures. Em falta la réflex per fer fotos de qualitat, cosa que ara no m'aniria malament perquè la meva càmera la va palmar el dia que vaig arribar...

Bueno que me desvio. El menú va consistir en una magnifica sopa de verdura adobada amb jambó serrà (JARL!) i ingredient secret tot xup-xup a fuego lento tu mirada, seguit d'un meravellós arros amb pollastre i pimentons que jo em limitaré a denominar, via traducció lliure i poc acurada, Arrosen amb KipiPaprikatotjuntenaunapaellen.

Si pregunteu per la sopa... Anda que no va volar ràpid!

Val a dir que les xiques ens ho van exigir perquè ja havien provat els nostres plats i volien tornar a repetir aquelles emocions orgàstiques que les nostres receptes els van provocar. Normal.

Una de "security protocol"

Avui esta sent un dia bastant curiós aquí a la terra dels formatges. Primer de tot i més important: Estan donant neu a partir del Dijous! Per fí, per primera vegada en la meua vida, podré vore neva i congelar-me com Hank Moody mana!!

-Problema: No tinc ni roba, ni calçat ni res adequats. I tampoc tinc diners que me la foto a Bélgica este finde
-Solució: Clarament, no menjar en lo que queda de semana.

Lo segon més important. Les notes m'estan anan de puto lujo! Per lo menos aixo de no surti de la cova en fi de semana per culpa de putos treballs i projectes finals està donan resultats. Tot aprovat 7 i 8 a mansalva i algun 9 que atre. El examen de angles un 7, gràcies. (Val a dir que a Holanda rarament fiquen 9 o més de 9. Segons els professors, estes notes indiquen tal grau de perfecció que son pràcticament impossibles de posa. No es conya)

La meua evolució és imparable. Pronte dominaré el món, esteu a temps d'unir-vos.

Lo millor d'avui ha passat a la Universitat. Avui tocava dia llarg de 6 hores de classe + meeting (que tinc en mitja hora). Total i simplifican, va i s'en va la llum de tota la Universitat. La nostra professora, com te tonelades (literalment) de coneixement que llevar-se de damunt (no intenteu alçar-la en braços) ha seguit en la classe hasta que ha advertit que sense llum no hi havia Powerpoint possible. Osti que avispada! (DISCLAIMER: En realitat es la més maja de totes. No vos passeu en ella que és colega)

Total, que així a lo tonto s'ha fet l'hora de anar a la classe següent. Bé, quan ja portavem uns 25 minuts de classe ha entrat Emilio Van Joffalsen de manteniment i li ha dit no se qué al professor en jerga neerlandesa (que sí que tal ta mare, be, i la teua, no tan, pos latre dia al meu llit no ho pareixia, etc.)

Grata sorpresa al saber, traducció del professor mediante, que les classes se donaven per finalitzaes. Se veu que com el sistema d'alarmes i contraincendis no funcionava han decidit que tota la gent abandones l'edifici. Igualet que a Àfrica del nord.

Lo millo ha sigut quan la mitat de la classe estava escales avall i jo surtint per la porta; va i torna la llum. Crec que he batut el record dels 200m correquenot'enganxeelprofessorifotetelaacasa

 

Sí, ahir va haver-hi torneig a la meua room. Sí, vaig guanyar jo. Reitero, esteu a temps de seguir-me

Sexe pa tost i manteniu-vos informats de lo de Korea. Probablement Espanya ja haurà entrat en fallida irreversible quan la cosa se fique més seria, però una mica d'informació no estarà de més.

Nou Disseny!

Com veieu, l'aburriment fa molt pa la creativitat, així que aquí teniu Maikel s'en va d'Erasmus 2.0. Més referències a Vinarossencs il·lustres com Barbao, més barbaritats en cap o ninguna gràcia i menos sexe! (menos encara? No fotiguem...)

Bueno, ara m'en vaig al giym un rato a parla en Franklin (sí, finalment he aprés el nom de l'entrenado) a vore quines paraules vol que li ensenye en castellà. Crec que escomençare per pandereta, corrupto i pues hoy sí que hay poca gente en la cola del INEM. Prometo una actualització llargamen esperada a la que torne.

De moment vos dixo en una miqueta del sábado noche. Així en les montem a Honigkamp. Mantenganse atentos.

Adivineu qui és el speaker

ACTUALITZACIÓ: Colegassos, després de semanes buscant la bici perfecta, la que s'adaptes a la forma de pedaleja de la que faig gala, la que no m'adormigues el cul, la que no me costes una de les meues orelles, per fí ha vingut a mi. La nostra relació acaba d'escomençar, pero jo se que durarà molt (i més me val, que si no me dixare la pasta en autobusos). Ladies & gentleman: El Maikelmòbil

Encara no li he ficat el aleró ni li he arreglat les entrades d'aire, però crec que està passable

Tremendament a tope

Mare meua; estic agafat pels coll***. Intentaré actualitzar ràpidament perquè tinc un ou de faena i part de l'atre però la veritat esque tinc tantes coses pa conta com xistes d'Arguinyano te Fer, així que...

Bueno, el dimecres res destacable... bueno, res destacable pa vatros que viviu la vida no-Erasmus, perquè aquí vam tindre dina a casa Gemma ja que era el seu cumpleanys i la King's Cup de rigor al 5th floor acompanyats ademes per dos alemanes amigues de Sixtina i Johanna, que les havien vingut a vore. Rises, cervesa i barbaritat verbals until 1 o'clock.

 Adivineu a quin pringat li va surti la carta de beures la King's Cup

Passant al Dijous, no va defrauda en absolut. I aixo dixan de banda que vaig tindre les meues dos primeres presentacions en ingles i que la valoració va se molt positiva (i no lo digo yo, ho diu Weronika Drzewińska la polaca que més llisca. jojojo...). La festa va començar calentan motors a un Xavi's Pub més ple de lo normal; val a dir que a l'habitació de Xavi eres els habituals més 2 australians, algun americà i dos sinyos de Cuenca que passaven per ahí. De ahí mos va toca corre como alma que lleva el Diablo hasta la parada de autobús perque: 1 Plovia de la hostia en pates i xubasquero. 2 Se mos escapava el últim bus. A partir de ahí festa a The Cavern (en holandeses borraxes damunt de la barra of course) i closing party al Havana pegan-mos uns bailoteos importants (una altra menció especial a Dasha Polikovskaya la rusa que està al meu grup de  Business Performance Tools i que ens ha descobert que les ruses també saben ballar!)

Tinc que agraïr-li a Xavi de tot cor els viatges que m'esta pegan en bici hasta que yo em compre la meua. Gracies infinites Xab!

 No estaba muerto, estava de Parranda!

El Divendres com podreu imagina res destacable. Bueno sí, que estava jo dormin tant tranquil·lament i me toquen com uns descosits a la porta. Total, que m'alço en les cerveses de la nit voltan pel cap i vaig a obri la porta. Resultat, me trobo a Marieke (una francesa mol maja que treballa en mi a classe) petant-se el cul i intentant dir-me entre risa i risa que teníem una meeting in thirty minutes. Yo com podeu compendre devia tindre la legendaria mirada perduda del Dioni juntament en la cara del Fary perque fea 24 segons que m'havia alçat. Total, que despues de descollonar-se i vore el meu lamentable estat va decidir que era igual, que seguixques dormin que u necessitava i que anulavem la reunió pa un atre dia. Tremendo...

No, en serio, és molt bo!

I arribem al dissabte, que va se un dia dedicat íntegrament a visitar Utrecht. Resumin, com Amsterdam però en mol menudet. Be pa voreu mig dia i prou. Lo interessant va arribar per la nit. Estava jo a la habitació a aixó de les 20:00 hora zulú i me toquen a la porta. Alex que s'aixeca i obri i, ojo al dato, me trobo en Sebastian super borraxo de cervesa contanme que s'havia alçat a les 4 i que sense vole habia xafat la caixa de cerveses que tenia al costat del llit, i que també sense vole havia pensat -bueno, ja que estem...- i s'havia ficat a beure. Accidentally getting drunk com diria Kristie.
Però això no es lo millo. Acabada la historia cervesil me va pregunta. Do you wanna go to see Borussia Dortmund?

Adivineu qui s'en va a vore el Borussia Dortmund - Sevilla este dijous.

Estic fet un puto artista. Jordi, estas acabat!

I ara m'en viag a fe faena colega, que esque no pareu de parla i al final me lieu! 

See ya!

Una de... Netherlands Facts!

Sí fellow friends, ja porto aquí poc més de un mes (com controlo els accents diacrítics ehhhhh) i la qüestió és que ja me començo a vore capacitat pa detallar-vos algunes coses curioses (per a natros) que passen a aquest país del continent al nord de l'Àfrica on vivim. Welcome to Holland!

 Dieu-li a ma iaia que si me quedo a viure aquí serà a la caseta blanca

FACT 1: Oblideu-vos de les monedes de 1 i 2 cents. A aquest país no existeixen! Sí, estereu pensan: això ho fan aquí i ens la claven per detras amb el l'arrodoniment a l'alça a l'alça. Pos no. Aixo es Europa, colega! La meva experiència pot assegurar-vos que arrodoneixen amb bona voluntat (per molt que la Wikipedia digue el contrari) del palo que, quan te toca pagar desde  0,01€ hasta 0,07, arrodoenixen a la baixa i per als superiors a l'alça. I no es només cosa de bona voluntat, al supermercat on compro jo (Albert Heijn; sí, intenteu llegir la web... JA!) ho tenen totalment institucionalitzat.


FACT 2: Els passos de zebra. M'atreviria a dir, en un marge d'error del 0,00000069%, que tots els encreuaments importants i el 80% de passos de zebra en vies rectes a Arnhem i Amsterdam (que és on he estat fins ara) funcionen així. La qüestió de fondo és que aquí a Holanda les rotondes no estan mol ben vistes i de fet, la lluïta de les vies urbanes ja fa temps que la van guanyar els semàfors. Ara bé, l'interessant de la situació esque els passos de cebra sempre estan en roig (i quan dic sempre es SEMPRE; ver foto) unless que polses un boto que hi ha als postes dels semàfors pa peatons (això no vol dir que els cotxes sempre estiguen en verd; hi ha un sistema totalment automatitzat que conjuga el pas del transport públic, els cotxes i les bicis)

Se ve la inmensidad del mar?

Ara ve lo graciós. Una vegada se fica verd despues d'haver-li pegat al botonet tens que que ficar-te a tope, tens el temps just pa passa caminant a un ritme acceptablement ràpid abans de que el semàfor parpadege hasta ficar-se roig. Això explica 2 coses: que Holanda serà, en res, una superpotència mundial als 100m llisos i que els abuelos holandesos moren més pronte que a la resta d'Europa.


FACT 3: El reciclatge. La cultura del reciclatge aquí està enormement estesa. Podeu dir: -Si bueno, aqui a Àfrica tambe tenim contenedors de pàstic, paper i vidre.
Sí, aquí també tenen tres contenedors... PERÒ NOMES PAL VIDRE, INSENSATOS! Chupate esa Ministerio de Medio Ambiente. Efectivament, aquí tenen els contenedos que natros tenim i ademés de piles, roba, vidre de varies classes (no me pregunteu com, encara estic desxifrant que significa cada contenedo) i un llarg etcètera correctament ubicats i enterrats (punt pa Vinaròs). I no és una cosa que se fasse simplement per civisme. Les grans empreses també esta implicades.

Admireu al putu funambulista oficial de Honigkamp

Efectivament, Albert Heijn mateix manté una política de reciclatge activa on el consumidor participa i es beneficia, m'explico. Cada semana al supermercat tenen una promoció nova de marques de cervesa, 24 cerveses en botella de cristall i la seua caixa per 8 o 9 euros, quan lo normal esque costen uns 12 o 13 ( i com la marca canvia cada setmana i Alex s'ha proposat probar totes les cerveses del territori... MUAJAJAJ.) Una vegada t'has acabat les cerveses, pots tornar al supermercat en la caixa i els botellins buits i retornar-los a una maquina que hi ha al Albert Heijn. Si ho tornes tot te donen un ticket valorat en 4€. Sí borraxos, les caixes de 24 botellins de primeres marques com Heineken, Jupiler, Grolsch, Bavaria.... m'acaben surtin per 4 o 5 euros. Està es la verdadera raó per la que a la foto de dalt tota la gent esta pendent. No volen que es trenquen les botelles.

I aquí acaba la primera entrega de The Netherlands Facts! Una abraçada a tots i un besito (no sexual... o sí? Maria no t'enfades...) a totes!


BONUS: Estic usant una aplicació via Facebook, però que també té pàgina pròpia pa anar indicant els puestos on he estat i als que tinc planejat anar en les pròximes semanes. Disfuteu-ho! I en cas de que no ho pugueu vore significa que no sou amics meus, so... QUE FEU LLEGINT AIXÒ?

Aqui se curra de veritat!

Sí, col·legues, companys, parents, novies i gossos. Puedo decir, sin temor a equivocarme, que aquí a Holanda estic currant molt més que a Castelló. I és curiós, perquè igual tinc menos de la mitad d'hores que a la ciutat fantasma més fea del món (corre el rumor de que quan hi han vacances universitaries, els carrers estan deserts and still ugly)

 Emulant a Capdevila però més dificultosament. Imiteu-me si podeu, borraxos

Efectivament, el dilluns mos van fica faena a Bussiness Performance Tools pa entrega el dimarts (Alex treballant en el seu grup, una rusa i un xino, desde el hall de Honigkamp perque la connexió a la seua room no anava ni de cul. Digne de vore) I ahir dimarts mos van fica faena pa entrega el dimarts que ve i més faena pa entrega el divendres que ve. I avui mos han ficat faena pa entregar i presentar el dimecres que ve i fe un projecte pa d'aquí 4 setmanes. A TOPEEEEEEEEEEEEEEE!

Pero tranquils que encara me queda temps pa minja i fe festa! Sense anar més lluny el diumenge nit li vam preparar una festa sorpresa a Austin (americà) perque era el seu aniversari i així, de paso i mentre feiem temps pa que siguessen les 12, me vaig pujar al 5th floor. Vam acaba jugant al King's Cup (american game) Weronika, Joanna (polaques), Mike (canadenc) untioquenosequiés (francès I guess), i dos xiques sevillanes (Lucia i MariaJezú). De la risa que me vaig pega no me farà falta tornar al gimnasio en dos setmanes. Paraula.

A que huelen las nubes? (Vale, meu pillat, no tinc foto pa il·lustra el despelote dominguero)

El dilluns, que yo recorde no va haber-hi res destacat. Es un dilluns, que collons voleu? Ara bé, ahir ja va ser una atra cosa. Dixan de banda que els dimarts es el meu full day (segona columna) i que estava plovent, la cosa se va arregla bastant. Sense saber com, Xavi i jo vam acavar anan a Centruum a vore el Holanda-Finladia a l'Irish pub en Marko i Nikolas. Pel camí s'ens van uni Dasha (la rusa en la que treballo) Evgeniya i una colega (ruses també), 2 americans nous i Madison & Laura (canadenques). Dixan de banda la basura de partit que vam vore (seriosament, a Finlandia saben que es una pilota de futbol? i pa que servix? Ja us ho dic jo. NO) el més interessant de la velada va se la llaaaaaaaarga conversació que vaig tindre en Madison sobre el que està fent ara mateix. Se veu que en 20 anyets treballa pa una transnacional de Marketing i se dedica a recopila informació i classificar-la a una base de dades que envia a la central periodicament. Quin tipo d'informació? Marques de cervesa i consum associat. Anda que no...

Busca les 7 diferencies. Una pista: A una estic a punt de ser el puto amo i a l'atra ja soc el puto Déu de la festa Erasmusera

Una abraçada a tots i totes! I malgrat que paregue que no, us trobo a faltar!

PD: Abraços per a la meua família consaguinia (Mama no plores) i un peto ENORME pa la meua futura (i present) companyera de viatge! Vine ja Maria! :D

Fiftth and Sixth Day: Party, party, party

Moltes coses que resumir en 2 dies. El dimarts vam anar de visita guiada per Arnhem i la gent d'acollida (segons un holandes The hottest girls in Arnhem) ens havia organitzat una especia de tour en proves d'orientacio i rollos raros propis d'Holanda. A destacar que, pa donar exemple, vam arribar tard.
Vam estar pràcticament tot el dia a Arnhem Centruum, inclús vam beure una cervesa gratis a càrrec dels de acollida i tal. Pa no parar en la meua ansia de probar coses natives (menos les dones, això u tinc clar ehhhhhhhh) em vaig menjar un bocata de carn picada crua. Tartaar Special o algo aixi se dia. Especial sí que era, sí

Aquí un exemplar en perill d'extinció: El Gofre Holandés

El millor va ser per la tarde nit. Se veu que a banda de que el nostre pis a Honigkamp es el mes social de tots, el cinquè es la rata en botes. Total, que mitja residencia mos vam juntar a la cuina del 5th floor (no exagero, 30-40 personal fàcilment) i vam socialitzar i estes coses que fan els americans a les pel·lícules antes de menjar emparedado con crema de cacahuete. He conegut a un mexicano. Fernando com estas? Weiiiiiiiiiiii

Ahir va ser el millor dia perquè hi havia torneig de futbol preparat i ademés, després d'això barbacoa gratis (si colega, hi havia moooooooolt menjar, i he descobert que a Holanda, la ensalada recibix el seu nom només quan porta 30 litros de mayonesa o similar) però sense frikandel, una llonganissa d'aquí que pareix la excrecció de una serp per lo llarg i la de un gos per la textura però esta molt bona. No, no ficaré fotos.

Aliança germano-española-catalana pa guanya el torneig. El que sobra es un finlandès que va borratxo la majoria del temps.

Pero esto no es todo amigos! Perquè per la tarde nit hi havia preparada una festa wapa, wapa a la Uni. Hi ha un local que es diu Lokaal 99 (holandesos, paradigma de la creativitat) que pareix un pub. Es flipant sortir per la porta de la meua facultat i trobar-te de cara en un garito en la musica a tope.

Xavi i els millor alemanys del món . Especialment Michael, en el que ahir vaig tindre hores de conversació heterosexual.

I no res, ja us ho podeu imaginar. Festa a tope en Dj's música en directe, cerveses a 1,5.... A destacar que va estar la majoria del temps plovent. La gran diferencia radica en que als holandesos els la porta fluixa que plogue o que hi hague un Tsunami del palo 2012, perquè la festa i les actuacions seguixen sí o sí. Gran país aquest.

Es real i les caixes estan plenes. Comprar cerveses aquí es més barato que comprar condons a Espanya. Maria, ja pots estar tranquil·la.

PD: Se m'ha oblidat comentar que vam anar a IKEA i tinc mobiliari new a la meua habitació. Soc el puto amo. Gracies

Second day: Preview

Actualitzo demà que avui ya estic massa cansat. Un dia mooooooolt intens i això que la festa de veres se veu que és demà!

A Sneak Peek for you guys!

No te digo nà i te lo digo tó (I don't tell you nothing and I told you all)