Comiats

El semestre s'acaba, i amb ell s'en va un munt de gent que espero tornar a veure algun dia. Així per la mà, Kristie Ord, la meva germana australiana que tantissim estimo, s'en va a anar de les primeres. La van seguir Joe Blank, un americà increïble i afable com n'hi han pocs i Tayler Schulz, un altre americà de Winsconsin que em va fer un regal tal que si em dones un dels seus ronyons; ja us ho explicaré.

I ara farà una setmana s'en va anar Michael Erhard, el que per mi ha sigut una de les millors persones no hispano parlants que he conegut. Ha sigut un dels millors amics que he fet aquí, i se que es una persona que donaria la cara pels seus si fos necessari. El trobo molt a faltar, a ell i a tot els que ja no estan; però que hi farem, ara en queda tornar a començar de 0 en la gent que arribe el pròxim semestre. Noves aventures i cares per estrenar! I em queda Xavi!

Misha i un señor de Cuenca demostran que no estan del tot acabats

Ja deixant de banda este obituari que m'he muntat aquí, el resum d'aquests dies es pot sintetitzar en: Reunió, festa, comiat i volta a començar. Es el que te això, que tot es una excusa per a asaltar l'Aldi en busca de cervesa barata. La part positiva de tot això és que el Ground Floor torna a ser el que era. Si Honigkamp tingues cor, els batecs sortirien d'aquí (la sang la portaríem natros en forma de cervesa, però esta ja es una altra historia)

A destacar el soparillo made in Catalonia que vam preparar Mr. Xavi i jo per a Fàtima, Maria, Marta i Carmen (que son les últimes en anar-se'n), i que va ser digne de Olleta de Verdures. Em falta la réflex per fer fotos de qualitat, cosa que ara no m'aniria malament perquè la meva càmera la va palmar el dia que vaig arribar...

Bueno que me desvio. El menú va consistir en una magnifica sopa de verdura adobada amb jambó serrà (JARL!) i ingredient secret tot xup-xup a fuego lento tu mirada, seguit d'un meravellós arros amb pollastre i pimentons que jo em limitaré a denominar, via traducció lliure i poc acurada, Arrosen amb KipiPaprikatotjuntenaunapaellen.

Si pregunteu per la sopa... Anda que no va volar ràpid!

Val a dir que les xiques ens ho van exigir perquè ja havien provat els nostres plats i volien tornar a repetir aquelles emocions orgàstiques que les nostres receptes els van provocar. Normal.

Ràpidament

[ACTUALITZACIÓ] Aquí està el que us explico al punt 2. La meva vida socio virtual, centralitzada.

Colegassos, polítics i faranduleros varios, actualitzo ràpidament perquè aquesta tarde tenim partit de tornada contra uns holandesos que ens van fer patir de valent l'altre dia a la pista de futbol indoor. Queda confirmat que la estratègia d'Holanda a la final del Mundial es una cosa que tenen ben interioritzada. Totalment.

També aprofito per a informar-vos de 5 coses importants

1. A risc de que més d'un i d'una vingue a pegar-me un clatellot, m'he obert un conte de Twitter. Aquí podeu estar informats ad-hoc de tota la actualitat Maikelniana a Holanda
2. Estic treballant en una pàgina personal per agrupar tota la meva activitat socio-virtual i ja de passada unflar-me una mica més el ego (Gràcies al meu company creatiu Samuel Gil que em pa parlar del servici. Val la pena compartir una xarrada amb ell; pensem de forma diametralment oposada però les nostres converses ens enriqueixen enormement) [Veure ACTUALITZACIÓ]
3. No us oblideu del nostre nen mimat a.k.a. +Vinaròs. David, Marc i jo tenim molta il·lusió posada en aquest projecte, així que disfruteu-lo que esta fet per a vatros.
4. Cada vegada que publico una nova entrada, el contador de visites es multiplica! Moltes gràcies! Donat que veig que la pagina genera interès, he pensat obrir una finestra per a escriure posts que us interessen. Només fa falta que em feu arribar les vostres idees via comentari, mail o privat al Facebook. Val a dir que no prometo res; este blog no és serio xé!
5. Per fi, ja, finalmen, HA PARAT DE NEVAR! S'han acabat els bacs en bici i el cos amoratat a causa de les maravilloses pistes de patinatge improvisades que es formen.

 Acaba de vindre Alex l'alemana a despedir-se i m'ha deixat un parell de tones (així a pes mort) de menatge per la cuina. Estic nadant entre cassoles...

Ja tinc a Xavi a casa! Males noticies per a les meves hores de son...

Comin' back

Benvolguts i respectables lectors i lectores (d'aquí endavant i per economia lingüística, lectors), em complau anunciar que Maikel, aquell que s'en va anar d'Erasmus, ha acabat tot els exàmens i treballs i ja torna a estar a Arnhem! La qual cosa desembocarà inevitablement en més aventures insulses però no per això aptes per a menors.

Tot i així, s'aventuren canvis significatius: Primer, m'he proposat escriure acadèmicament; es a dir, abans escrivia com si parlés amb els meus amics de forma oral per a donar-li més credibilitat al relat. Bé, he comprovat que la puc liar parda igualment si fico les [t]'s finals o les [r]'s. I així, de passada, aprendreu a escriure. I gratis!

Segon, malauradament el primer semestre ha acabat. Que significa això? Doncs que casi tots els meus amics s'en tornen als seus respectius països. De moment, s'han acabat els alemans borrtaxos, els americans raperos o les espanyoles caxondes. Ho sento en l'ànima.
Peeeeeeeeeeeerò, això tambe vol dir que Honigkamp es petarà de gent nova en poques setmanes!

Tercer: Com faig el que em rota amb el blog, probablement el primer canvi deixe d'aplicar-se a voluntat i em pose a modificar tot el que em passe per la zona perineal. Avisats esteu.

Prepareu la Biodramina que venen corbes.

PD: No us ho vaig comentar però vam anar a Belgica, vam estar de festa en Holandesos que dormen menys que natros i ara soc el puto rei de l'Erasmus (1st Semester Edition).

 De cantó mola més, feu-me cas (I si no pregunteu-li a Rosa)

Una de "security protocol"

Avui esta sent un dia bastant curiós aquí a la terra dels formatges. Primer de tot i més important: Estan donant neu a partir del Dijous! Per fí, per primera vegada en la meua vida, podré vore neva i congelar-me com Hank Moody mana!!

-Problema: No tinc ni roba, ni calçat ni res adequats. I tampoc tinc diners que me la foto a Bélgica este finde
-Solució: Clarament, no menjar en lo que queda de semana.

Lo segon més important. Les notes m'estan anan de puto lujo! Per lo menos aixo de no surti de la cova en fi de semana per culpa de putos treballs i projectes finals està donan resultats. Tot aprovat 7 i 8 a mansalva i algun 9 que atre. El examen de angles un 7, gràcies. (Val a dir que a Holanda rarament fiquen 9 o més de 9. Segons els professors, estes notes indiquen tal grau de perfecció que son pràcticament impossibles de posa. No es conya)

La meua evolució és imparable. Pronte dominaré el món, esteu a temps d'unir-vos.

Lo millor d'avui ha passat a la Universitat. Avui tocava dia llarg de 6 hores de classe + meeting (que tinc en mitja hora). Total i simplifican, va i s'en va la llum de tota la Universitat. La nostra professora, com te tonelades (literalment) de coneixement que llevar-se de damunt (no intenteu alçar-la en braços) ha seguit en la classe hasta que ha advertit que sense llum no hi havia Powerpoint possible. Osti que avispada! (DISCLAIMER: En realitat es la més maja de totes. No vos passeu en ella que és colega)

Total, que així a lo tonto s'ha fet l'hora de anar a la classe següent. Bé, quan ja portavem uns 25 minuts de classe ha entrat Emilio Van Joffalsen de manteniment i li ha dit no se qué al professor en jerga neerlandesa (que sí que tal ta mare, be, i la teua, no tan, pos latre dia al meu llit no ho pareixia, etc.)

Grata sorpresa al saber, traducció del professor mediante, que les classes se donaven per finalitzaes. Se veu que com el sistema d'alarmes i contraincendis no funcionava han decidit que tota la gent abandones l'edifici. Igualet que a Àfrica del nord.

Lo millo ha sigut quan la mitat de la classe estava escales avall i jo surtint per la porta; va i torna la llum. Crec que he batut el record dels 200m correquenot'enganxeelprofessorifotetelaacasa

 

Sí, ahir va haver-hi torneig a la meua room. Sí, vaig guanyar jo. Reitero, esteu a temps de seguir-me

Sexe pa tost i manteniu-vos informats de lo de Korea. Probablement Espanya ja haurà entrat en fallida irreversible quan la cosa se fique més seria, però una mica d'informació no estarà de més.

Un dia (resumit) a Arnhem

Alçat del llit i dona-t conte que la teva classe comença en 15 minuts perque et vas confondre d'horari. Cambiat corrents i obri la finesra pa que el dia t'il·lumine les idees:

 

Cagon la mare qe em va...

Torna de classe corrents pa comprar, dinar i tornar a classe no sense antes haver-hi revisat l'email, els workgroups del Face i comprovat si encara tinc dos cames o m'he n'he dixat alguna pel camí.

 

 Noooooooorrrrrrrrl! Un xiste de Fer, lo que sigue, però aixo noooooo!

Reunió en la gent de Business to Business i tornar a casa per a fer més faena sabent que no me l'acabo ni pel forro. Menos mal que sempre queden les sorpreses penjades a la porta de la teva habitació que domes l'Erasmus et pot deparar.

I esta nit me la foto a vore a Harry PoPotter en V.O.S. al holandés 

Nenes, me la foto a Bèlgica.