I ara farà una setmana s'en va anar Michael Erhard, el que per mi ha sigut una de les millors persones no hispano parlants que he conegut. Ha sigut un dels millors amics que he fet aquí, i se que es una persona que donaria la cara pels seus si fos necessari. El trobo molt a faltar, a ell i a tot els que ja no estan; però que hi farem, ara en queda tornar a començar de 0 en la gent que arribe el pròxim semestre. Noves aventures i cares per estrenar! I em queda Xavi!
Misha i un señor de Cuenca demostran que no estan del tot acabats
Ja deixant de banda este obituari que m'he muntat aquí, el resum d'aquests dies es pot sintetitzar en: Reunió, festa, comiat i volta a començar. Es el que te això, que tot es una excusa per a asaltar l'Aldi en busca de cervesa barata. La part positiva de tot això és que el Ground Floor torna a ser el que era. Si Honigkamp tingues cor, els batecs sortirien d'aquí (la sang la portaríem natros en forma de cervesa, però esta ja es una altra historia)
A destacar el soparillo made in Catalonia que vam preparar Mr. Xavi i jo per a Fàtima, Maria, Marta i Carmen (que son les últimes en anar-se'n), i que va ser digne de Olleta de Verdures. Em falta la réflex per fer fotos de qualitat, cosa que ara no m'aniria malament perquè la meva càmera la va palmar el dia que vaig arribar...
Bueno que me desvio. El menú va consistir en una magnifica sopa de verdura adobada amb jambó serrà (JARL!) i ingredient secret tot xup-xup a fuego lento tu mirada, seguit d'un meravellós arros amb pollastre i pimentons que jo em limitaré a denominar, via traducció lliure i poc acurada, Arrosen amb KipiPaprikatotjuntenaunapaellen.
Si pregunteu per la sopa... Anda que no va volar ràpid!
Val a dir que les xiques ens ho van exigir perquè ja havien provat els nostres plats i volien tornar a repetir aquelles emocions orgàstiques que les nostres receptes els van provocar. Normal.
