dissabte, 23 d’octubre del 2010

En Blanc

Tinc que anunciar que el blog estarà més o menos una semaneta sense actualitzar-se perquè....




ESTIC A VINARòS!



 

divendres, 15 d’octubre del 2010

Una de lladres, "droja" i musica

Així és amics, ahir per la nit van entrar a robar a Honikamp. Se veu que una xica anomenada Hanna (no tinc mol de contacte en ella) va pedre les claus a un moment indeterminat de la tarde-nit d'ahir. I no se en quin moment ha detectat que li havien robat, OJO al dato: algunes coses indeterminades, el pórtatil i 1000€urazos!
Se veu que tenia tants de diners perquè també s'estaven quedan unes amigues seues i els ho guardava (o això, o es la camello oficial del Erasmus i passa mescalito)
Total, que Hans el caretaker ha ficat la cinta de la càmara de seguretat de ahir per la nit i sí, han trobat com un parel d'encapuxats van entra a per la porta tan tranquilets...

Maikel wants you to fight the burglars!

Però dixan de banda este desagradable incident, m'agradaria ficar-vos al dia del festival semanal i m'agradaria començar comentant-vos com la vam lia el dimecres. I també m'agradaria recordarmen del dimecres, però desde el festival que ens vam pegar ahir per la nit este dia s'ha borrat del meu cap. Domés recordo gots giran per l'aire, olor a cervesa i un nano vestit de roig i parlant rus en un Martini sec a la ma. No pregunteu.

Ademés, ahir dijous va se un dia molt mític. Allà que vamos.
Tot va començar com de costum, Xavi alias "Terminator" penetrant per el llindar de la porta de la meva habitació en una birra fresqueta a cada mà. És un genio, hi ha que admitir-ho. Después de sopar en més cerveses i una de Crackovia, va escomençar a liar-se la cosa. No pregunteu com però back to my room i de repen, la habitació va escomençar a plenar-se de gent. Va ser totalment orgànic; una afluència massiva i sostinguda de gent entran a la meva habitació. Crec que el Alex Pub està naixent...

I aquí encara no havien arribat Joe, Taylor, els seus 3 amics americans, Marko el finlandés i Miguel...

Bona música, beautiful people i una birra damun del teclat. Sí nene, com sabeu soc el amo fent de DJ a les reunions socials (véase SaturdayNight@OfiWithTies playlist) i va passa el que tenia que passa. Tecles mullades beer flavour. Menos mal que soc un tio de recursos i quan, avispadament, vaig comprovar que el ordenador havia quedat afectat perqué directamen va peta i se va para, vaig decidir pendre cartes al asunto- Total, mig kilo d'arrós dins d'una bossa en l'ordenador incluit. Rieu-vos però el ordenador porta encés desde esta matí sense problemes. JA!

 
Si haguésseu estat ahí, també us estaríeu descollonan vius

A propósit, els alemanys ja casi diuen Weba! més que jo i quan ho diu Michael es mooooooooolt bo. Els pròxims, els americans.
Bueno, prosigamos. Total, que com compendreu vam xapa el Alex Pub i vam anar directes a la cuina a juga al mític Flip Cup. Tinc que comentar-vos que ja soc un mestre a este joc, i per si fora poc els alemanys m'han transmitit els seus coneixements ancestrals sobre la obertura de cerveses. Ara puc assegurar que si esteu en mi i en una botella de cervesa tancada ja no necessiteu obridor; me servixen encenedors, atres botelles, bordes de taules, la vostra cara (!?)...

Manu & me planificant la dominació mundial. La primera llei serà portar les seues ulleres obligatòriament

I total, a tope de festa tota la nit. Crec que és una de les nits que millor m'ho he passat. Les hores volaven i domes feem que ballar (se m'ha oblidat comentar-vos que aquí se surt de festa en bici; es tota una experiència que teniu que viure). De The Cavern, on sempre escomencem la festa i que és el meu pub preferit, vam acabar aterritzant a Aspen, on algun espabilat me va voler fotre la jaqueta. Quan la vaig pedre de vista ja la donava per morta, pero vaig ana al vestidor i ahí estava. Me vaig inventar un rollo raro de que habia perdut el ticket i nosequemés i despues de una descripció minuciosa de la jaqueta i 2,5€ (!) més tard, ja obrava al meu poder. Al pardillo que me la va intenta fotre: Jo m'hauré gastat 2,5€, però la cara que se te degués queda al torna a busca la caçadora en el numero i vore que no estava segur que no te preu.

I no res, a allò de les 5:30-6 tornavem a Honigkamp. Mini-festa a l'habitació de Maria en Michael, Fàtima, Marta i la germana de Maria (que la està visitant) i punt i final a una nit tremenda. I que dure!

A que molo?

PD: Eh, que en res me teniu ahí!


dimecres, 13 d’octubre del 2010

Felicitats Jordi

Bueno, per un dia no parlaré d'Holanda, i es que me veig obligat a felicitar al príncep de la faràndula vinarossenca. Mr. Jordi Febrer Beltran, alias Johnshon, ja és famós. Sí, com u sentiu. Se veu que anava pel carre en la càmera de fer retratos i se li van creua els cables de tal forma que se va a fica a disparar a tort i a dret. Resultat: Levante, Meditarráneo  i El País se'l rifen. Anda que no...

 No per ser jove és menos persona eh!



dimarts, 12 d’octubre del 2010

Catch up week

ACTUALITZACIÓ
1. Com voreu, he ficat un botó pa seguir llegint les entrades llargues[Llegir més...]. El cliqueu i s'obri la resta de la entrada. Aviso para dummies.

2. Com a Maikel s'en va d'Erasmus al Facebook ja en som més de 25, he conseguit que la pàgina tinga direcció d'Internet propia!

M'agradaria informar-vos, que desde el dia d'ahir fins al 4 no tinc classe. Més que res ho fagi pa donar-vos enveja i tal; ya veeu, sempre pensan en vatros. El dilluns que ve m'en vaig volan a Oslo i avui, pa anar aprofitan el temps, hem anat a Nijmegen. Antes que res, dir que esta fen un molt bon temps (el dissabte vam anar a pasar el dia al parc de Sonsbeek) però desde avui  ya apunta a baixar les temperatures...

Desde que se tenim casi un mes de festa, no puc parar de riure

Bueno, el matí ha escomençat en el senyor Xavi pegant-me de hosties a la porta pa que me despertes. Se m'havia oblidat que anàvem de viatge i havia decidit emplear el matí en el millor que es pot fe: dormi. Total, que ens hem reunit Carmen, Xavi, Fàtima, Maria, Marta i Maikelnait i al tren que te va. Comentar que intentan unfla la roda de la meua nova i flaman bici le dixat com si estigues punxada. Se veu que te un mecanisme exportat directament desde el Tour de France i la he liat parda, així que a Xavi li ha tocat porta paquet again.

Si busqueu al diccionari disfrutar, surt esta foto

La veritat, que salvan a Amsterdam (el súmmum del súmmum), Nijmegen és la ciutat que més m'ha agradat hasta ara. Fusiona perfectament el sentiment di ciutat antiga en el de ciutat moderna. Ara muralles per aquí i detalls per allà que indiquen que la vida a esta ciutat ja funcionava bastant abans de que el anar a peu s'inventes i ara ponts inacabables i raconets extravagants que indiquen que més d'un artista ha volgut dixar la seva empremta a la ciutat últimament. Seriosament, es una ciutat preciosa de visitar i si vas acaminan te la pots fer en tot un dia. La recomano com a opció a tindre en conte antes de morir-se (perquè despues u veig una mica complicat...)

No, en serio, esta nit no he pogut dormi perquè seguia rien. Crec que tinc un problema i és contagiós

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Nou Disseny!

Com veieu, l'aburriment fa molt pa la creativitat, així que aquí teniu Maikel s'en va d'Erasmus 2.0. Més referències a Vinarossencs il·lustres com Barbao, més barbaritats en cap o ninguna gràcia i menos sexe! (menos encara? No fotiguem...)

Bueno, ara m'en vaig al giym un rato a parla en Franklin (sí, finalment he aprés el nom de l'entrenado) a vore quines paraules vol que li ensenye en castellà. Crec que escomençare per pandereta, corrupto i pues hoy sí que hay poca gente en la cola del INEM. Prometo una actualització llargamen esperada a la que torne.

De moment vos dixo en una miqueta del sábado noche. Així en les montem a Honigkamp. Mantenganse atentos.

Adivineu qui és el speaker


ACTUALITZACIÓ: Colegassos, després de semanes buscant la bici perfecta, la que s'adaptes a la forma de pedaleja de la que faig gala, la que no m'adormigues el cul, la que no me costes una de les meues orelles, per fí ha vingut a mi. La nostra relació acaba d'escomençar, pero jo se que durarà molt (i més me val, que si no me dixare la pasta en autobusos). Ladies & gentleman: El Maikelmòbil

Encara no li he ficat el aleró ni li he arreglat les entrades d'aire, però crec que està passable