Maikel Nait aprova este vídeo
dimecres, 29 de setembre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
Tremendament a tope
Mare meua; estic agafat pels coll***. Intentaré actualitzar ràpidament perquè tinc un ou de faena i part de l'atre però la veritat esque tinc tantes coses pa conta com xistes d'Arguinyano te Fer, així que...
Bueno, el dimecres res destacable... bueno, res destacable pa vatros que viviu la vida no-Erasmus, perquè aquí vam tindre dina a casa Gemma ja que era el seu cumpleanys i la King's Cup de rigor al 5th floor acompanyats ademes per dos alemanes amigues de Sixtina i Johanna, que les havien vingut a vore. Rises, cervesa i barbaritat verbals until 1 o'clock.
Passant al Dijous, no va defrauda en absolut. I aixo dixan de banda que vaig tindre les meues dos primeres presentacions en ingles i que la valoració va se molt positiva (i no lo digo yo, ho diu Weronika Drzewińska la polaca que més llisca. jojojo...). La festa va començar calentan motors a un Xavi's Pub més ple de lo normal; val a dir que a l'habitació de Xavi eres els habituals més 2 australians, algun americà i dos sinyos de Cuenca que passaven per ahí. De ahí mos va toca corre como alma que lleva el Diablo hasta la parada de autobús perque: 1 Plovia de la hostia en pates i xubasquero. 2 Se mos escapava el últim bus. A partir de ahí festa a The Cavern (en holandeses borraxes damunt de la barra of course) i closing party al Havana pegan-mos uns bailoteos importants (una altra menció especial a Dasha Polikovskaya la rusa que està al meu grup de Business Performance Tools i que ens ha descobert que les ruses també saben ballar!)
Tinc que agraïr-li a Xavi de tot cor els viatges que m'esta pegan en bici hasta que yo em compre la meua. Gracies infinites Xab!
I arribem al dissabte, que va se un dia dedicat íntegrament a visitar Utrecht. Resumin, com Amsterdam però en mol menudet. Be pa voreu mig dia i prou. Lo interessant va arribar per la nit. Estava jo a la habitació a aixó de les 20:00 hora zulú i me toquen a la porta. Alex que s'aixeca i obri i, ojo al dato, me trobo en Sebastian super borraxo de cervesa contanme que s'havia alçat a les 4 i que sense vole habia xafat la caixa de cerveses que tenia al costat del llit, i que també sense vole havia pensat -bueno, ja que estem...- i s'havia ficat a beure. Accidentally getting drunk com diria Kristie.
Però això no es lo millo. Acabada la historia cervesil me va pregunta. Do you wanna go to see Borussia Dortmund?
Adivineu qui s'en va a vore el Borussia Dortmund - Sevilla este dijous.
Bueno, el dimecres res destacable... bueno, res destacable pa vatros que viviu la vida no-Erasmus, perquè aquí vam tindre dina a casa Gemma ja que era el seu cumpleanys i la King's Cup de rigor al 5th floor acompanyats ademes per dos alemanes amigues de Sixtina i Johanna, que les havien vingut a vore. Rises, cervesa i barbaritat verbals until 1 o'clock.
Adivineu a quin pringat li va surti la carta de beures la King's Cup
Passant al Dijous, no va defrauda en absolut. I aixo dixan de banda que vaig tindre les meues dos primeres presentacions en ingles i que la valoració va se molt positiva (i no lo digo yo, ho diu Weronika Drzewińska la polaca que més llisca. jojojo...). La festa va començar calentan motors a un Xavi's Pub més ple de lo normal; val a dir que a l'habitació de Xavi eres els habituals més 2 australians, algun americà i dos sinyos de Cuenca que passaven per ahí. De ahí mos va toca corre como alma que lleva el Diablo hasta la parada de autobús perque: 1 Plovia de la hostia en pates i xubasquero. 2 Se mos escapava el últim bus. A partir de ahí festa a The Cavern (en holandeses borraxes damunt de la barra of course) i closing party al Havana pegan-mos uns bailoteos importants (una altra menció especial a Dasha Polikovskaya la rusa que està al meu grup de Business Performance Tools i que ens ha descobert que les ruses també saben ballar!)
Tinc que agraïr-li a Xavi de tot cor els viatges que m'esta pegan en bici hasta que yo em compre la meua. Gracies infinites Xab!
No estaba muerto, estava de Parranda!
El Divendres com podreu imagina res destacable. Bueno sí, que estava jo dormin tant tranquil·lament i me toquen com uns descosits a la porta. Total, que m'alço en les cerveses de la nit voltan pel cap i vaig a obri la porta. Resultat, me trobo a Marieke (una francesa mol maja que treballa en mi a classe) petant-se el cul i intentant dir-me entre risa i risa que teníem una meeting in thirty minutes. Yo com podeu compendre devia tindre la legendaria mirada perduda del Dioni juntament en la cara del Fary perque fea 24 segons que m'havia alçat. Total, que despues de descollonar-se i vore el meu lamentable estat va decidir que era igual, que seguixques dormin que u necessitava i que anulavem la reunió pa un atre dia. Tremendo...
No, en serio, és molt bo!
I arribem al dissabte, que va se un dia dedicat íntegrament a visitar Utrecht. Resumin, com Amsterdam però en mol menudet. Be pa voreu mig dia i prou. Lo interessant va arribar per la nit. Estava jo a la habitació a aixó de les 20:00 hora zulú i me toquen a la porta. Alex que s'aixeca i obri i, ojo al dato, me trobo en Sebastian super borraxo de cervesa contanme que s'havia alçat a les 4 i que sense vole habia xafat la caixa de cerveses que tenia al costat del llit, i que també sense vole havia pensat -bueno, ja que estem...- i s'havia ficat a beure. Accidentally getting drunk com diria Kristie.
Però això no es lo millo. Acabada la historia cervesil me va pregunta. Do you wanna go to see Borussia Dortmund?
Adivineu qui s'en va a vore el Borussia Dortmund - Sevilla este dijous.
Estic fet un puto artista. Jordi, estas acabat!
I ara m'en viag a fe faena colega, que esque no pareu de parla i al final me lieu!
See ya!
dijous, 23 de setembre del 2010
Fuck!
Nenes, que se veu que ahir va se el primer mes de vida de este antro conegut com Maikel s'en va d'Erasmus. I ojo al dato perquè han vingut a partirse el ses en natros hasta 766 persones, 30 gosos i el robot de Google!
Pa clarifica i matindreu, com diu el meu professor de , KISS (Keep It Simple and Stupid) ahí una gràfica que te va:
Desde luego que queda Pro
Pa clarifica i matindreu, com diu el meu professor de , KISS (Keep It Simple and Stupid) ahí una gràfica que te va:
Desde luego que queda Pro
Vos dixo que esta nit toca festa!
Una de... Netherlands Facts!
Sí fellow friends, ja porto aquí poc més de un mes (com controlo els accents diacrítics ehhhhh) i la qüestió és que ja me començo a vore capacitat pa detallar-vos algunes coses curioses (per a natros) que passen a aquest país del continent al nord de l'Àfrica on vivim. Welcome to Holland!
FACT 1: Oblideu-vos de les monedes de 1 i 2 cents. A aquest país no existeixen! Sí, estereu pensan: això ho fan aquí i ens la claven per detras amb el l'arrodoniment a l'alça a l'alça. Pos no. Aixo es Europa, colega! La meva experiència pot assegurar-vos que arrodoneixen amb bona voluntat (per molt que la Wikipedia digue el contrari) del palo que, quan te toca pagar desde 0,01€ hasta 0,07, arrodoenixen a la baixa i per als superiors a l'alça. I no es només cosa de bona voluntat, al supermercat on compro jo (Albert Heijn; sí, intenteu llegir la web... JA!) ho tenen totalment institucionalitzat.
FACT 2: Els passos de zebra. M'atreviria a dir, en un marge d'error del 0,00000069%, que tots els encreuaments importants i el 80% de passos de zebra en vies rectes a Arnhem i Amsterdam (que és on he estat fins ara) funcionen així. La qüestió de fondo és que aquí a Holanda les rotondes no estan mol ben vistes i de fet, la lluïta de les vies urbanes ja fa temps que la van guanyar els semàfors. Ara bé, l'interessant de la situació esque els passos de cebra sempre estan en roig (i quan dic sempre es SEMPRE; ver foto) unless que polses un boto que hi ha als postes dels semàfors pa peatons (això no vol dir que els cotxes sempre estiguen en verd; hi ha un sistema totalment automatitzat que conjuga el pas del transport públic, els cotxes i les bicis)
Ara ve lo graciós. Una vegada se fica verd despues d'haver-li pegat al botonet tens que que ficar-te a tope, tens el temps just pa passa caminant a un ritme acceptablement ràpid abans de que el semàfor parpadege hasta ficar-se roig. Això explica 2 coses: que Holanda serà, en res, una superpotència mundial als 100m llisos i que els abuelos holandesos moren més pronte que a la resta d'Europa.
FACT 3: El reciclatge. La cultura del reciclatge aquí està enormement estesa. Podeu dir: -Si bueno, aqui a Àfrica tambe tenim contenedors de pàstic, paper i vidre.
Sí, aquí també tenen tres contenedors... PERÒ NOMES PAL VIDRE, INSENSATOS! Chupate esa Ministerio de Medio Ambiente. Efectivament, aquí tenen els contenedos que natros tenim i ademés de piles, roba, vidre de varies classes (no me pregunteu com, encara estic desxifrant que significa cada contenedo) i un llarg etcètera correctament ubicats i enterrats (punt pa Vinaròs). I no és una cosa que se fasse simplement per civisme. Les grans empreses també esta implicades.
Efectivament, Albert Heijn mateix manté una política de reciclatge activa on el consumidor participa i es beneficia, m'explico. Cada semana al supermercat tenen una promoció nova de marques de cervesa, 24 cerveses en botella de cristall i la seua caixa per 8 o 9 euros, quan lo normal esque costen uns 12 o 13 ( i com la marca canvia cada setmana i Alex s'ha proposat probar totes les cerveses del territori... MUAJAJAJ.) Una vegada t'has acabat les cerveses, pots tornar al supermercat en la caixa i els botellins buits i retornar-los a una maquina que hi ha al Albert Heijn. Si ho tornes tot te donen un ticket valorat en 4€. Sí borraxos, les caixes de 24 botellins de primeres marques com Heineken, Jupiler, Grolsch, Bavaria.... m'acaben surtin per 4 o 5 euros. Està es la verdadera raó per la que a la foto de dalt tota la gent esta pendent. No volen que es trenquen les botelles.
I aquí acaba la primera entrega de The Netherlands Facts! Una abraçada a tots i un besito (no sexual... o sí? Maria no t'enfades...) a totes!
BONUS: Estic usant una aplicació via Facebook, però que també té pàgina pròpia pa anar indicant els puestos on he estat i als que tinc planejat anar en les pròximes semanes. Disfuteu-ho! I en cas de que no ho pugueu vore significa que no sou amics meus, so... QUE FEU LLEGINT AIXÒ?
Dieu-li a ma iaia que si me quedo a viure aquí serà a la caseta blanca
FACT 1: Oblideu-vos de les monedes de 1 i 2 cents. A aquest país no existeixen! Sí, estereu pensan: això ho fan aquí i ens la claven per detras amb el l'arrodoniment a l'alça a l'alça. Pos no. Aixo es Europa, colega! La meva experiència pot assegurar-vos que arrodoneixen amb bona voluntat (per molt que la Wikipedia digue el contrari) del palo que, quan te toca pagar desde 0,01€ hasta 0,07, arrodoenixen a la baixa i per als superiors a l'alça. I no es només cosa de bona voluntat, al supermercat on compro jo (Albert Heijn; sí, intenteu llegir la web... JA!) ho tenen totalment institucionalitzat.
FACT 2: Els passos de zebra. M'atreviria a dir, en un marge d'error del 0,00000069%, que tots els encreuaments importants i el 80% de passos de zebra en vies rectes a Arnhem i Amsterdam (que és on he estat fins ara) funcionen així. La qüestió de fondo és que aquí a Holanda les rotondes no estan mol ben vistes i de fet, la lluïta de les vies urbanes ja fa temps que la van guanyar els semàfors. Ara bé, l'interessant de la situació esque els passos de cebra sempre estan en roig (i quan dic sempre es SEMPRE; ver foto) unless que polses un boto que hi ha als postes dels semàfors pa peatons (això no vol dir que els cotxes sempre estiguen en verd; hi ha un sistema totalment automatitzat que conjuga el pas del transport públic, els cotxes i les bicis)
Se ve la inmensidad del mar?
Ara ve lo graciós. Una vegada se fica verd despues d'haver-li pegat al botonet tens que que ficar-te a tope, tens el temps just pa passa caminant a un ritme acceptablement ràpid abans de que el semàfor parpadege hasta ficar-se roig. Això explica 2 coses: que Holanda serà, en res, una superpotència mundial als 100m llisos i que els abuelos holandesos moren més pronte que a la resta d'Europa.
FACT 3: El reciclatge. La cultura del reciclatge aquí està enormement estesa. Podeu dir: -Si bueno, aqui a Àfrica tambe tenim contenedors de pàstic, paper i vidre.
Sí, aquí també tenen tres contenedors... PERÒ NOMES PAL VIDRE, INSENSATOS! Chupate esa Ministerio de Medio Ambiente. Efectivament, aquí tenen els contenedos que natros tenim i ademés de piles, roba, vidre de varies classes (no me pregunteu com, encara estic desxifrant que significa cada contenedo) i un llarg etcètera correctament ubicats i enterrats (punt pa Vinaròs). I no és una cosa que se fasse simplement per civisme. Les grans empreses també esta implicades.
Admireu al putu funambulista oficial de Honigkamp
Efectivament, Albert Heijn mateix manté una política de reciclatge activa on el consumidor participa i es beneficia, m'explico. Cada semana al supermercat tenen una promoció nova de marques de cervesa, 24 cerveses en botella de cristall i la seua caixa per 8 o 9 euros, quan lo normal esque costen uns 12 o 13 ( i com la marca canvia cada setmana i Alex s'ha proposat probar totes les cerveses del territori... MUAJAJAJ.) Una vegada t'has acabat les cerveses, pots tornar al supermercat en la caixa i els botellins buits i retornar-los a una maquina que hi ha al Albert Heijn. Si ho tornes tot te donen un ticket valorat en 4€. Sí borraxos, les caixes de 24 botellins de primeres marques com Heineken, Jupiler, Grolsch, Bavaria.... m'acaben surtin per 4 o 5 euros. Està es la verdadera raó per la que a la foto de dalt tota la gent esta pendent. No volen que es trenquen les botelles.
I aquí acaba la primera entrega de The Netherlands Facts! Una abraçada a tots i un besito (no sexual... o sí? Maria no t'enfades...) a totes!
BONUS: Estic usant una aplicació via Facebook, però que també té pàgina pròpia pa anar indicant els puestos on he estat i als que tinc planejat anar en les pròximes semanes. Disfuteu-ho! I en cas de que no ho pugueu vore significa que no sou amics meus, so... QUE FEU LLEGINT AIXÒ?
dimarts, 21 de setembre del 2010
Com la lien los chinolandoses
Efectivament, entre atres coses, l'altre dia vaig tindre la oportunitat de ferme tot Arnhem a peu (vale va..., tot no per un tros important puc assegurar que sí) i com que no pot passa un dia sense que me trobe en coses "curioses" pos va i:
sAh NeNiKaH c0m0 l0 pArTeh
JUAS, anda que no...
En fin, tinc que avisar-vos de que intentaré posteja més seguit però en posts mes curts; me tiro com 1 hora pa escriure els posts del palo dels anteriors, i en la faena que estic tenint últimament (estos holandeses nos llevan aaaaaaaaaaaaños de ventaja), se'm fa bastant dificultós. Això sí, tinc pensat escriure posts extensos sobre la bicicleta a Holanda (ara no que no tinc money, però el mes que ve una si que cau) o el transport públic d'aquí (esperaaaa... vaig a comparar-lo en el nostreee... JAJAJAAJAJAJ!)
El tio Franco i el tio Stalin fen lluita de escupinyades. De moment Franco no te braços. Punt pa Stalin.
PD: Adivineu qui s'en va a Oslo en un mes
diumenge, 19 de setembre del 2010
Estic viu!
Tranquils que estic sa i estalvi!
El problema (si se li pot di així) és que... Maria va vindre la setmana passada! Sí, sí! Bueno, segurament tota la gent ja ho sabia i tal i jo soc el ultim mono però bueno.... així que a partir de demà, nova fornada de entrades holando-erasmuseres.
PD: Estic intentan que Maria escrigue un post contan les seues aventuras aquí. Feu força que no vol...
El problema (si se li pot di així) és que... Maria va vindre la setmana passada! Sí, sí! Bueno, segurament tota la gent ja ho sabia i tal i jo soc el ultim mono però bueno.... així que a partir de demà, nova fornada de entrades holando-erasmuseres.
PD: Estic intentan que Maria escrigue un post contan les seues aventuras aquí. Feu força que no vol...
La sita ya coneix la vida Erasmus. Do ya?
dimecres, 8 de setembre del 2010
Aqui se curra de veritat!
Sí, col·legues, companys, parents, novies i gossos. Puedo decir, sin temor a equivocarme, que aquí a Holanda estic currant molt més que a Castelló. I és curiós, perquè igual tinc menos de la mitad d'hores que a la ciutat fantasma més fea del món (corre el rumor de que quan hi han vacances universitaries, els carrers estan deserts and still ugly)
Emulant a Capdevila però més dificultosament. Imiteu-me si podeu, borraxos
Efectivament, el dilluns mos van fica faena a Bussiness Performance Tools pa entrega el dimarts (Alex treballant en el seu grup, una rusa i un xino, desde el hall de Honigkamp perque la connexió a la seua room no anava ni de cul. Digne de vore) I ahir dimarts mos van fica faena pa entrega el dimarts que ve i més faena pa entrega el divendres que ve. I avui mos han ficat faena pa entregar i presentar el dimecres que ve i fe un projecte pa d'aquí 4 setmanes. A TOPEEEEEEEEEEEEEEE!
Pero tranquils que encara me queda temps pa minja i fe festa! Sense anar més lluny el diumenge nit li vam preparar una festa sorpresa a Austin (americà) perque era el seu aniversari i així, de paso i mentre feiem temps pa que siguessen les 12, me vaig pujar al 5th floor. Vam acaba jugant al King's Cup (american game) Weronika, Joanna (polaques), Mike (canadenc) untioquenosequiés (francès I guess), i dos xiques sevillanes (Lucia i MariaJezú). De la risa que me vaig pega no me farà falta tornar al gimnasio en dos setmanes. Paraula.
A que huelen las nubes? (Vale, meu pillat, no tinc foto pa il·lustra el despelote dominguero)
El dilluns, que yo recorde no va haber-hi res destacat. Es un dilluns, que collons voleu? Ara bé, ahir ja va ser una atra cosa. Dixan de banda que els dimarts es el meu full day (segona columna) i que estava plovent, la cosa se va arregla bastant. Sense saber com, Xavi i jo vam acavar anan a Centruum a vore el Holanda-Finladia a l'Irish pub en Marko i Nikolas. Pel camí s'ens van uni Dasha (la rusa en la que treballo) Evgeniya i una colega (ruses també), 2 americans nous i Madison & Laura (canadenques). Dixan de banda la basura de partit que vam vore (seriosament, a Finlandia saben que es una pilota de futbol? i pa que servix? Ja us ho dic jo. NO) el més interessant de la velada va se la llaaaaaaaarga conversació que vaig tindre en Madison sobre el que està fent ara mateix. Se veu que en 20 anyets treballa pa una transnacional de Marketing i se dedica a recopila informació i classificar-la a una base de dades que envia a la central periodicament. Quin tipo d'informació? Marques de cervesa i consum associat. Anda que no...
Busca les 7 diferencies. Una pista: A una estic a punt de ser el puto amo i a l'atra ja soc el puto Déu de la festa Erasmusera
Una abraçada a tots i totes! I malgrat que paregue que no, us trobo a faltar!
PD: Abraços per a la meua família consaguinia (Mama no plores) i un peto ENORME pa la meua futura (i present) companyera de viatge! Vine ja Maria! :D
diumenge, 5 de setembre del 2010
What a beautiful day!
Avui fa un dia tremendament bo aquí a Arnhem. Inclús vaig en màniga curta! Bona temperatura i Solet resalten el ambient tan natural que tenim per aquí.
Com compendreu paso d'esta aqui contant-vos la vida en el bon temps que fa, així que en res m'en vaig a jugar a futbol que he organitzat un partit. Ademés, ahir estava realment costipat i fotut i la meua màxima festa va ser estar al pasillo parlant en Fàtima, Marta i Maria antes de que tots s'en anessen de festa i escoltar a Joe (americà; se pareix a Barney Stinson!!!) dienme: But next week... NO EXCUSES! Els vaig demana que beguessen a la meua salut, claro.
Però no vull deixar-vos en coitus interruptus, així que deixaré que algú en una retòrica pereguda a la meua us conte en que consistix una de les major preocupacions de l'estudiant Erasmus a Holanda, a la vegada que un dels xocs culturals més grans que la majoria estem sufrint. Con todos ustedes:
Este seré jo esta tarde. Dedicat a Fernando.
Els teus calcetins estan veient món.
Com compendreu paso d'esta aqui contant-vos la vida en el bon temps que fa, així que en res m'en vaig a jugar a futbol que he organitzat un partit. Ademés, ahir estava realment costipat i fotut i la meua màxima festa va ser estar al pasillo parlant en Fàtima, Marta i Maria antes de que tots s'en anessen de festa i escoltar a Joe (americà; se pareix a Barney Stinson!!!) dienme: But next week... NO EXCUSES! Els vaig demana que beguessen a la meua salut, claro.
Si surt hasta un pardalet i tot!
Però no vull deixar-vos en coitus interruptus, així que deixaré que algú en una retòrica pereguda a la meua us conte en que consistix una de les major preocupacions de l'estudiant Erasmus a Holanda, a la vegada que un dels xocs culturals més grans que la majoria estem sufrint. Con todos ustedes:
Els teus calcetins estan veient món.
Ale, a disfrutar.
divendres, 3 de setembre del 2010
Paso de fica els dies que si no me lio
Correcte companys, se m'acumula la faena i... un moment, espereu... merda que se m'oblida! Vaig a fica una lavadora i torno....
Momentos publicitarios
Vale, ja estic aquí. Com vos estava comentant, se m'acumula la faena enormement, però en el ritme que portem aquí és impossible mantindre un actualització digna (dixan de banda que no me surt dels ******). No vos dic cap mentira si vos conto que tenim festa pràcticament cada dia; planificada o no, sempre sorgeix alguna cosa.
Menció apart mereixen les classes. Ara que ja he completat la meua primera setmana de classes puc di sin temor a equivocarme ehhhh (fiqueu veu de Nuñito), que aixo de la HAN es l'ostia en pates. Els professors tenen verdadera vocació per ensenyar-mos, venen a classe ne ganes i això ajuda moltíssim. Ademés, la participació del alumnat esta a cotes tan elevades respecte d'Espanyafrica que es com comparar l'Everest en la l'Ermita. No, de veres, no exagero. Si tot això no fos poc, se nota a la legua que es una universitat privada: classes reduïdes de no més de 20 persones, professors excel·lents en la pràctica de l'anglès i en un currículum professional pa caure de cul. El sueño de un docente comunista en el seno del capitalismo, va.
Papa Noël també surt de festa
Si tinc que ser sincer, menos el dimarts, porto tota la setmana anant de festa en festa, culminan ahir que era el dia del estudiant (cada dijous cerveses a 1€ al Centruum; a mi me la pela, perquè entre Xavi i jo compartim les baratissimes caixes de 24 botelles que mos comprem). Lo bo ja no es la festa en sí, si no la quantitat de jocs nous de beure que estic aprenent. No se si us haureu fixat alguna vegada però, a les pel·licules americanes on surten festes universitaries tots, ABSLOTUAMENT tots, porten un got ample de color roig.
Companyeros, companyeres, este got te una funció. Sí, no es un puto caprixo, te una funció ben definida. De fet, el got es un element clau a la idiosincràsia estudiantil americana.
Els americans els cuiden com si fossen fills seus. Tremendo.
No hi ha nit que se precie sense un joc en els gots pel mig. Acabem o no acabem surtin de festa after the Honigkamp party, sempre, sempre, sempre, hi ha joc en els gots. Si vos veig en interes i tal aniré dedicant alguns posts a explicar els diferents jocs que estic aprenen pa que disfruteu a la meua salut. Estoy en vuestra mente! Muajajaj!
La aliança teutonico-catalana (Manu & I) discutint una decisió del referee al joc d'ahir per la nit.
Ademés, l'altra nit, after the party, ens vam quedar parlant la majoria de la gent al pati de la residencia en peitits comites. No pensava que ho faria mai, però vaig acabar parlant de política en una americana. Política Internacional! En una americana! D'esquerres! Que no vota ni a Republicans ni a Demòcrates, sino a tercers! I en angles! Si amigos, encara hi ha esperança al món.
La susodicha, i jo en actitud normal (o siga, fen el payaso)
Dejar argun comentarioh, por caridah.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
