Efectivament, entre atres coses, l'altre dia vaig tindre la oportunitat de ferme tot Arnhem a peu (vale va..., tot no per un tros important puc assegurar que sí) i com que no pot passa un dia sense que me trobe en coses "curioses" pos va i:
sAh NeNiKaH c0m0 l0 pArTeh
JUAS, anda que no...
En fin, tinc que avisar-vos de que intentaré posteja més seguit però en posts mes curts; me tiro com 1 hora pa escriure els posts del palo dels anteriors, i en la faena que estic tenint últimament (estos holandeses nos llevan aaaaaaaaaaaaños de ventaja), se'm fa bastant dificultós. Això sí, tinc pensat escriure posts extensos sobre la bicicleta a Holanda (ara no que no tinc money, però el mes que ve una si que cau) o el transport públic d'aquí (esperaaaa... vaig a comparar-lo en el nostreee... JAJAJAAJAJAJ!)
El tio Franco i el tio Stalin fen lluita de escupinyades. De moment Franco no te braços. Punt pa Stalin.
El problema (si se li pot di així) és que... Maria va vindre la setmana passada! Sí, sí! Bueno, segurament tota la gent ja ho sabia i tal i jo soc el ultim mono però bueno.... així que a partir de demà, nova fornada de entrades holando-erasmuseres.
PD: Estic intentan que Maria escrigue un post contan les seues aventuras aquí. Feu força que no vol...
Sí, col·legues, companys, parents, novies i gossos. Puedo decir, sin temor a equivocarme, que aquí a Holanda estic currant molt més que a Castelló. I és curiós, perquè igual tinc menos de la mitad d'hores que a la ciutat fantasma més fea del món (corre el rumor de que quan hi han vacances universitaries, els carrers estan deserts and still ugly)
Emulant a Capdevila però més dificultosament. Imiteu-me si podeu, borraxos
Efectivament, el dilluns mos van fica faena a Bussiness Performance Tools pa entrega el dimarts (Alex treballant en el seu grup, una rusa i un xino, desde el hall de Honigkamp perque la connexió a la seua room no anava ni de cul. Digne de vore) I ahir dimarts mos van fica faena pa entrega el dimarts que ve i més faena pa entrega el divendres que ve. I avui mos han ficat faena pa entregar i presentar el dimecres que ve i fe un projecte pa d'aquí 4 setmanes. A TOPEEEEEEEEEEEEEEE!
Pero tranquils que encara me queda temps pa minja i fe festa! Sense anar més lluny el diumenge nit li vam preparar una festa sorpresa a Austin (americà) perque era el seu aniversari i així, de paso i mentre feiem temps pa que siguessen les 12, me vaig pujar al 5th floor. Vam acaba jugant al King's Cup (american game) Weronika, Joanna (polaques), Mike (canadenc) untioquenosequiés (francès I guess), i dos xiques sevillanes (Lucia i MariaJezú). De la risa que me vaig pega no me farà falta tornar al gimnasio en dos setmanes. Paraula.
A que huelen las nubes? (Vale, meu pillat, no tinc foto pa il·lustra el despelote dominguero)
El dilluns, que yo recorde no va haber-hi res destacat. Es un dilluns, que collons voleu? Ara bé, ahir ja va ser una atra cosa. Dixan de banda que els dimarts es el meu full day (segona columna) i que estava plovent, la cosa se va arregla bastant. Sense saber com, Xavi i jo vam acavar anan a Centruum a vore el Holanda-Finladia a l'Irish pub en Marko i Nikolas. Pel camí s'ens van uni Dasha (la rusa en la que treballo) Evgeniya i una colega (ruses també), 2 americans nous i Madison & Laura (canadenques). Dixan de banda la basura de partit que vam vore (seriosament, a Finlandia saben que es una pilota de futbol? i pa que servix? Ja us ho dic jo. NO) el més interessant de la velada va se la llaaaaaaaarga conversació que vaig tindre en Madison sobre el que està fent ara mateix. Se veu que en 20 anyets treballa pa una transnacional de Marketing i se dedica a recopila informació i classificar-la a una base de dades que envia a la central periodicament. Quin tipo d'informació? Marques de cervesa i consum associat. Anda que no...
Busca les 7 diferencies. Una pista: A una estic a punt de ser el puto amo i a l'atra ja soc el puto Déu de la festa Erasmusera
Una abraçada a tots i totes! I malgrat que paregue que no, us trobo a faltar!
PD: Abraços per a la meua família consaguinia (Mama no plores) i un peto ENORME pa la meua futura (i present) companyera de viatge! Vine ja Maria! :D
Avui fa un dia tremendament bo aquí a Arnhem. Inclús vaig en màniga curta! Bona temperatura i Solet resalten el ambient tan natural que tenim per aquí.
Com compendreu paso d'esta aqui contant-vos la vida en el bon temps que fa, així que en res m'en vaig a jugar a futbol que he organitzat un partit. Ademés, ahir estava realment costipat i fotut i la meua màxima festa va ser estar al pasillo parlant en Fàtima, Marta i Maria antes de que tots s'en anessen de festa i escoltar a Joe (americà; se pareix a Barney Stinson!!!) dienme: But next week... NO EXCUSES! Els vaig demana que beguessen a la meua salut, claro.
Si surt hasta un pardalet i tot!
Però no vull deixar-vos en coitus interruptus, així que deixaré que algú en una retòrica pereguda a la meua us conte en que consistix una de les major preocupacions de l'estudiant Erasmus a Holanda, a la vegada que un dels xocs culturals més grans que la majoria estem sufrint. Con todos ustedes:
Correcte companys, se m'acumula la faena i... un moment, espereu... merda que se m'oblida! Vaig a fica una lavadora i torno....
Momentos publicitarios
Vale, ja estic aquí. Com vos estava comentant, se m'acumula la faena enormement, però en el ritme que portem aquí és impossible mantindre un actualització digna (dixan de banda que no me surt dels ******). No vos dic cap mentira si vos conto que tenim festa pràcticament cada dia; planificada o no, sempre sorgeix alguna cosa.
Menció apart mereixen les classes. Ara que ja he completat la meua primera setmana de classes puc di sin temor a equivocarme ehhhh (fiqueu veu de Nuñito), que aixo de la HAN es l'ostia en pates. Els professors tenen verdadera vocació per ensenyar-mos, venen a classe ne ganes i això ajuda moltíssim. Ademés, la participació del alumnat esta a cotes tan elevades respecte d'Espanyafrica que es com comparar l'Everest en la l'Ermita. No, de veres, no exagero. Si tot això no fos poc, se nota a la legua que es una universitat privada: classes reduïdes de no més de 20 persones, professors excel·lents en la pràctica de l'anglès i en un currículum professional pa caure de cul. El sueño de un docente comunista en el seno del capitalismo, va.
Papa Noël també surt de festa
Si tinc que ser sincer, menos el dimarts, porto tota la setmana anant de festa en festa, culminan ahir que era el dia del estudiant (cada dijous cerveses a 1€ al Centruum; a mi me la pela, perquè entre Xavi i jo compartim les baratissimes caixes de 24 botelles que mos comprem). Lo bo ja no es la festa en sí, si no la quantitat de jocs nous de beure que estic aprenent. No se si us haureu fixat alguna vegada però, a les pel·licules americanes on surten festes universitaries tots, ABSLOTUAMENT tots, porten un got ample de color roig.
Companyeros, companyeres, este got te una funció. Sí, no es un puto caprixo, te una funció ben definida. De fet, el got es un element clau a la idiosincràsia estudiantil americana.
Els americans els cuiden com si fossen fills seus. Tremendo.
No hi ha nit que se precie sense un joc en els gots pel mig. Acabem o no acabem surtin de festa after the Honigkamp party, sempre, sempre, sempre, hi ha joc en els gots. Si vos veig en interes i tal aniré dedicant alguns posts a explicar els diferents jocs que estic aprenen pa que disfruteu a la meua salut. Estoy en vuestra mente! Muajajaj!
La aliança teutonico-catalana (Manu & I) discutint una decisió del referee al joc d'ahir per la nit.
Ademés, l'altra nit, after the party, ens vam quedar parlant la majoria de la gent al pati de la residencia en peitits comites. No pensava que ho faria mai, però vaig acabar parlant de política en una americana. Política Internacional! En una americana! D'esquerres! Que no vota ni a Republicans ni a Demòcrates, sino a tercers! I en angles! Si amigos, encara hi ha esperança al món.
La susodicha, i jo en actitud normal (o siga, fen el payaso)
