Of course gent, vaig prometre post didàctic i aquí el teniu. Després de l'allau de comentaris [...] suggerint-me sobre què podria escriure em llanço a tope a informar-vos com està el tema biciclistic per la terra inundada d'Holanda. Com és un post una mica més serio, l'escriuré en català formal i sense faltes. Mai es sap quan es pot editar un llibre sobre les bicis a Holland! (permita que me ria...)
Prepareu-vos que este post és llarg.
Com pretenc abastar desde el més menut fins al més gran, no hi ha res com començar parlant de la bici itself. Si preteneu vindre a Holanda i traslladar-vos sobre dos rodes teniu que saber que: és totalment obligat portar tant far davanter com reflectants posteriors, ningú porta ni casc (la efectivitat del qual poso en dubte, però això és un altre debat) ni armilla reflectant (i estem parlant d'un país on la bicicleta es el transport d'ús preferent), totes les bicis porten timbre i almost totes les bicicletes porten un cadenat incorporat a la roda posterior.
El candado de la infamia!
I això em porta directament al punt següent. Si vols una bici, te la pots traure per menys de 30€. Sí, tal qual. Però com podreu imaginar te truc. Estem parlant de bicis robades. Però no us penseu que això és una cosa minoritària. He vist una planta baixa plena de bicis robades dispostes per a ser venudes, inclús una parella relativament gran en la que vaig estar parlant durant el viatge que vaig fer a Amsterdam em va dir que no valia la pena anar a una tenda de segona mà (entre 70 i 110€ la bici), que anes a buscar-ne a les robades. Parlem de un autentic mercat submergit que funciona a ple rendiment, convertint a les bicicletes en bens a l'altura del paper de cuina: usar i tirar. I gran part de la culpa el tenen els cadenats integrats com el de més amunt; són tremendament fàcils d'obrir. Per això tota la gent es compra un segon joc més consistent.
Això és el que realment necessita tota bici a Holanda
Però la qüestió vertaderament important és: tanta bici a Holanda i tan pocs accidents. Com ho fan? Jo vos ho diré, ho fan fàcil. Res a veure a el que nosaltres fem a Espanya (i ara em permetreu que m'autoplagie una mica). Val a dir que la mentalitat aquí és totalment diferent a la vinarossenca (i presumiblement a la espanyola). Durant la urbanització i adequació, l'aposta nuclear sempre és la dels carrils bici i els vianants i no tan la dels vehicles motoritzats.
La pregunta: be, i ara on posem els carrils bici? no te cap sentit a aquest país. És un cosa tan obvia (i quan vius aquí ho aprecies amb més força) que es dona per suposat; l'orde prioritari es un altre, al meu parèixer, molt més positiu. És més, ara estan construint una nova promoció de vivendes per a estudiants mol prop de Honigkamp, i el primer que han fet ha segut obrir un carril bici. Crec que això us dona una idea aproximada de com viuen la bici a este país.
La pregunta: be, i ara on posem els carrils bici? no te cap sentit a aquest país. És un cosa tan obvia (i quan vius aquí ho aprecies amb més força) que es dona per suposat; l'orde prioritari es un altre, al meu parèixer, molt més positiu. És més, ara estan construint una nova promoció de vivendes per a estudiants mol prop de Honigkamp, i el primer que han fet ha segut obrir un carril bici. Crec que això us dona una idea aproximada de com viuen la bici a este país.
Proveu a buscar-ne a la nostra terra. Sí, ja ho se, no les coneixen
Si tenim que parlar de la relació vianant-bici-cotxe trobem un altre tret tremendament diferencial. Respecte. Els vianants tenen la seva vorera, les bicis el seu carril i els cotxes la carretera. Si per alguna eventualitat una bici te que ocupar la vorera, s'usa el timbre i tots tant contents. Ningú et mira malament per passar-li pel costat amb una bici. Estem parlant de bicis de fer turisme (les mountainbikes i les autèntiques bicis de carretera no es veuen massa per a ús comú). A més a més, saben que si no hi ha carril bici ells tindrien que fer el mateix. Civisme i respecte. A l'hora de creuar la carretera, les bicis tenen el seu propi pas de zebra, en molts casos automatitzat (us adreço al post on vaig explicar com funcionaven, per si voleu ampliar. Pareixo un professor de universitat...)
Este piló salva vides. De veres.
Com heu pogut apreciar, la forma de viure el dia a dia sobre dos rodes aquí al centre d'Europa és bastant diferent a la de fer-ho al nostre país. Honroses excepcions com la de Barcelona pareix que volen canviar la forma en la que es tracta a la bici urbana, però encara queda molt que fer. I si no, pregunteu-li a algú de Madrid com es anar en bici per la capital i compareu-ho amb Amsterdam.
Correcte.
Molt agrait per elegir aquest tema dels tants què vas rebre al teu blog. La tria segur què va ser difícil...
ResponEliminaAra la pregunta és... on trobo una d'aquestes bicis tant barates i fàcils de portar per Espanya?
A les faroles. Necessite unes alicates i algo de força.
ResponElimina