Típica foto poètica més pròpia de David Boti que de mi
Des que muntes al avió ja veus que allò no és normal. La gent no crida, tenen pantalles en cabina i la majoria son.. RUBIOS! Però que...?
Vos prometo que al avio eren MOLT més rubios
Efectivament, una vegada que l'avió esta a deu metres del terra saps que estas a un altre món i tot es corrobora al tocar a terra. Me faig creus, transport públic en hora i si hi ha alguna complicació (he tingut que fe un transbordo a la estació de antes de Arnhem perquè esta última està en obres) el món es para per a que tu pugues arribar allí on tens que anar. T'ajuden i tot! Els empleats ferroviaris t'ajuden! De bona gana! En anglés! Estic a la fucking Europe!
I ademes indicat en banderetes i footsteps. Un camí de 100 metros! A la fucking Europe!
Ademés no hi han cotxes, ni blocs de pisos; tot són bicis i casetes unifamiliars. Europa!!!!!! No vos enganyeu, certifico que Espanya és i serà Àfrica.
Equilicuà
Una vegada a Arnhem me trobat en les estudiant de la Arnhem Bussiness School (en adelante HAN) que ens venien a buscar (Europaaaaaaa!) i tot just han arrribat dos xiques mes que han resultat ser de Sevilla i de Madrid. Hem anat els tres al burgur mentres les xiques de la HAN esperaven a més estudiants i quan hem tornat hem fet xarrada ( es un dir) en una Autraliana molt maja, Kristie, un inglés que m'ha caigut de puta mare, Warren i una xica de Tenerife que porta estudiant molt de temps a Inglaterra en la seua amiga Turca que està igual, Jess i Esra.
De esquerra a dreta: Kristen, Niputaidea, Gema, Jess, la meua jaqueta blanca i dins Esra, Carmen i baix, Warren
Lo de es un dir de antes ve perque m'he donat conte de una cosa. No tenim ni puta idea d'angles. Vale que els demes estudiants eren natius, però tio, les Holandes pareixien de Lancashire. Pillar-ho ho pillo pràcticament tot, però a l'hora de parlar m'ha costat més del que em pensava. Me foto uns lio importants. Però no passa res, estic milloran molt rapidament i ademés he fet un tracte en Kristen: ella m'enseya anglès australià i jo castellano manchego.
Al arribar a la Residencia (son cubils espartanos, en cuines brutes i dutxes inundades però les vistes y la zona són bones, no me queixo) adivineu. M'he trobat en un tio de Sitges! I viu a la habitació del costat! Mol majo, me recorda a un company de classe. Al final, a Honigkamp estem vivint Xavi, Kristen (viu a la porta de enfrente meu), Carmen (la de Madrid) i jo; bueno, si no conto a tota la gent que me queda per coneixer com per exemple un alemán (Manu) que he conegut a última hora.
FOTOS ASAP (As soon as possible)
I total, aqui estic, en un edredó nou y comentan per Facebook en Kristen el mosquit de 30 cm que tenim al pasillo entre les nostres dos portes (no exagero) i el "bloody smell" a maria ( ai Maria! quant te trobo a faltar!) que fa a lo llarg de la Resi ara per la nit. M'he duxat i aqui estic, relatan la crònica del dia. Demà hem quedat per anar a comprar menatge i menjar. Ja veurem.
La Honigkamp Crew + Gema. I ojo que anirà creixent (domes vos dic que faltava el Aleman i el seu colega)
Vos estimo a tots! (I als que no segur que no llegiran això, i ja ho saben de sobra)
PD: Al contracte de la Resi soc Miss Alex Albella (bromes pa tota la semana)
THIS IS ARNHEM!
No sigues filldeputa y digues el nom del que et recorda de classe.
ResponEliminaSeguiremos día a día tu evolución por Europa.
ResponEliminaEsta nit es la ultima espuma, farem un minut de silenci.
aleeex! jajajaja que bueno este blog!
ResponEliminarisas seguras! ademas, te imagino contandonoslo a todos! en fin...a xalar moolt! :D
Intentaré que se del estilo: Historias Orales de Alex Albella
ResponEliminaaleeex!
ResponEliminaqué bonico llegir això! ja sigut com escoltar-te a tu contant-ho! tal qual!
m'alegro moltíssim q vaigue tot tan be!
a disfrutar! :)